Partits contra la multiculturalitat - Política Nacional - Reeditor.com

. Durant l’any 2010 totes les persones que defensaven la utilització del burka en les dependències municipals van ser immolades mediàticament i els tertulians de televisió s’omplien les boques de bones paraules “en defensa dels drets de la dona”.
L’origen d’aquesta pugna contra la multiculturalitat es remunta a una moció de PxC a Vic que pretenia prohibir l’ús del vel al carrer, però que finalment va ser rebutjada. Va ser l’Alcalde de Lleida Àngel Ros, qui es va creure competent per la modificació de les ordenances municipals, i va castigar encara més aquelles dones que segons ell eren “maltractades per la seva comunitat masclista i obligades a fer ús d’aquest vestuari”. Unes declaracions de poca sagacitat i molta incultura.

Arran d’aquest espectacle populista, l’associació islàmica de Lleida ‘Watani’, va presentar un recurs contra la modificació de l’ordenança municipal considerant que “anava en contra de majoria de la població immigrada i contra la llibertat religiosa”. De fet, l’associació defensa que moltes societats modernes no haurien pogut dur a terme el procés d’industrialització sense recórrer a població d’origen immigratori. Però a Lleida, una ciutat que es caracteritza per tenir gran part de la població d’origen estranger, aquesta idea costa d’assimilar.

Llavors, tots els principals partits pretenien donar lliçons de dignitat i solidaritat amb les dones musulmanes. Es justificaven dient que la seva intenció era protegir a les dones, però el que realment proposaven era una mesura i plena de prejudicis que atacava de forma directa la comunitat musulmana. Aleshores, molts ciutadans incultivats donaven suport a aquesta modificació.

Ara el tribunal Suprem ha desestimat les modificacions de les ordenances que prohibien l’ús del vel integral en dependències municipals al considerar que l’Ajuntament de Lleida no és competent en aquest aspecte i que "la prohibició del vel integral constitueix una limitació de l'exercici de la llibertat religiosa". Així, totes les personalitats que creien posicionar-se “a favor dels drets de la dona” ara han demostrat que no feien res més que anar en contra del que predicaven.