En esta ocasión y gracias a la inestimable ayuda de Gaspar Peral Baeza, pude contactar con Rafael Alemany, gran conocedor de la literatura catalana medieval y más en concreto de la obra de Ausiàs March. Hoy os dejo que disfrutéis con su entrevista.

1. ¿Quién es Rafael Alemany Ferrer?

Un benidormer que va nàixer fa 61 anys, apassionat per la lectura des de la infantesa i molt afortunat per haver pogut dedicar-me a una professió íntimament relacionada amb eixa passió vital, com és l'estudi i l'ensenyament de la literatura.

2. ¿Cuál es el cargo y ocupación que ha desarrollado a lo largo de su vida y en cuál está inmerso actualmente?

Sóc catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, de la qual forme part des de la seua fundació i on, inicialment, vaig ser professor de Literatura Espanyola. Abans de crear-se esta Universitat, vaig ser docent de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de València (bé que en el campus alacantí). També he estat catedràtic de Llengua i Literatura Espanyoles d'Ensenyament Mitjà, funció que vaig compatibilitzar sempre amb la docència universitària. En la Universitat d'Alacant he tingut l'oportunitat d'ocupar diversos càrrecs de gestió, com ara el de director del Secretariat d'Activitats Culturals, director del Secretariat de Normalització Lingüística, director del Departament de Filologies Catalana, Àrab i Francesa, director del Departament de Filologia Catalana i director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Actualment dirigisc el Grup de Recerca de Literatura Catalana Medieval de la meua Universitat i, per altra part, desplegue la meua activitat com a membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, dins la qual sóc president de la Secció Tècnica de Lexicografia i Gramàtica. 

3. Por su extenso currículo sé que es Especialista en Literatura catalana medieval y que su objeto de estudio principalmente ha sido Ausiàs March, ¿qué nos podría contar al respecto?

El meu interés primerenc per la literatura medieval, concretament la castellana, me'l va suscitar el Dr. Julio Rodríguez-Puértolas, a hores d'ara catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, quan en el curs 1971-72, provinent dels Estats Units, va ser contractat per l'antic Centro de Estudios Universitarios d'Alacant, embrió de l'actual Universitat, on impartí un curs ben estimulant sobre esta matèria quan jo hi era alumne. Posteriorment, ja a la Universitat Autònoma de Barcelona, vaig tindre el privilegi de gaudir de les classes extraordinàries de literatures hispàniques medievals (castellana, bàsicament, però també catalana) i de literatures romàniques (catalana, occitana i francesa, en concret) que impartien, respectivament, els il·lustres mestres Francisco Rico i Martí de Riquer. Quant al meu objecte primordial d'estudi, ha estat i seguix estant la literatura quatrecentista de l'antic Regne de València, és a dir, l'obra d'autors com Ausiàs March, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella i, fonamentalment, el Tirant lo Blanc, que és el text al qual he dedicat més atenció i, també, més publicacions.

4. Imagino que tendrá diversas publicaciones al respecto...

Després de bastants anys de dedicació a la matèria, alguna cosa tinc, clar. Per exemple, sóc autor dels llibres Introducció al Tirant lo Blanc i Diccionari de les poesies d'Ausiàs March, i he coordinat els volums col·lectius Ausiàs March: textos i contextos i Ausiàs March i el món cultural del s. XV. A més, he dirigit els portals de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes dedicats a Ausiàs March i a Joan Roís de Corella, i he publicat en format digital, amb alguns col·laboradors, les concordances de la Vita Christi de sor Isabel de Villena i les de les poesies d'Ausiàs March. Afegiré, finalment, que, en diverses revistes especialitzades i en llibres d'autoria col·lectiva, han anat apareixent articles o aportacions meues sobre temes que he estudiat, tals com la dimensió poètica del lèxic mariner i mèdic d'Ausiàs March, l'adaptació cinematogràfica del Tirant lo Blanc feta per Vicente Aranda, l'amor o els components fantàstics d'aquesta mateixa obra, la interacció dels elements diví i humà o la filogínia de la Vita Christi de sor Isabel de Villena, els aspectes morbosos de la prosa profana mitològica de Joan Roís de Corella... 

5. Si tuviera que entusiasmar a un alumno suyo en su especialidad, ¿cómo lo haría?

Com intente fer-ho en les meues classes: procurant que s'acosten directament als textos en edicions provistes de bons estudis introductoris i, sobretot, d'una òptima anotació que els ajude a véncer les òbvies dificultats de comprensió que implica la llengua medieval i, sobretot, els referents socials i culturals que esta vehicula. A més, òbviament, amb la transmissió apassionada del que sé i trobe interessant.

6. ¿Por qué esa predilección por esa etapa de la literatura?

És un univers molt suggestiu, en el qual, malgrat la seua llunyania, podem trobar perfectament documentats motius temàtics i pulsions humanes que encara hui són plenament vigents i que, al mateix temps, no sorgeixen del no-res, sinó que són fruit de la reelaboració de tòpics i formes de literatures pretèrites. A mi sempre hem va seduir, des de menut, el món medieval i vaig ser un bon consumidor de literatura i cinema ambientats en eixa època. Per altra part, la fortuna va voler que, a la Universitat, tinguera la sort de trobar-me amb uns mestres de primer orde, com els que ja he citat adés. 

7. ¿Cree que en general esta época de la literatura está "olvidada"?

En absolut. Com a exemple, i sense anar més lluny, remet al llibre L'edat mitjana en el cinema i en la novel·la històrica, editat per Josep Lluís Martos i Marinela Garcia Sempere (Alacant, 2009), on es recullen 38 estudis dedicats a l'anàlisi de la presència medieval en la narrativa, el cinema actuals i, fins i tot, en altres gèneres com el còmic. 

8. ¿Qué puede destacar de su paso por la Academia Valenciana de la Llengua?

L'immens treball que ha cristal·litzat en la fixació d'un corpus normatiu oficial del valencià (el Diccionari ortogràfic i de pronunicació del valencià, la Gramàtica normativa valenciana i el Diccionari normatiu valencià) respectuós amb la unitat substancial de la llengua pròpia dels catalans, valencianas i balears, sense perjuí de primar-hi les formes pròpies valencianes.

9. ¿Qué sería de la cultura sin la literatura?

És inimaginable. Des de la nit dels temps, i amb independència que es plasmara mitjançant l'escriptura o no, la literatura ha existit d'una o d'altra manera. Tinga en compte que tots els pobles, des de sempre, canten per a expressar sentiments d'amor o desamor, de goig o de dolor, de victòria o derrota...Doncs bé, això és la poesia. Però, a més, tots els pobles narren esdeveniments reals o fantàstics i, fins i tot, sovint, els representen. Això es diu novel·la, conte, llegenda o teatre. Literatura i cultura són un binomi indisoluble.

10. ¿Cree que está menospreciada la cultura en nuestro país?

Hi ha una evident propensió a primar tot allò que té una utilitat material i immediata, és a dir, un tipus d'utilitat que, en general, no és precisament el més definidor de les manifestacions culturals. Estes, en efecte, solen ser béns immaterials i d'utilitat mediata. La cultura té a vore amb la realització íntima de l'ésser humà, amb el seu enriquiment espiritual i, al capdavall, amb la seua felicitat. Tot això és un bagatge indispensable per a aconseguir unes relacions humanes més positives i també un món més grat i habitable, que no és poc. 
11. ¿Qué destacaría de su paso por la enseñanza?
La convicció d'haver viscut una experiència extraordinària i molt enriquidora. El docent, al temps que fa la seua funció, rep constantment estímuls dels discents, cosa que fa que entre els uns i els altres s'establisca un procés molt dinàmic d'interactuació que porta a l'actualització permanent de punts de vista i a la relativització d'estos.

12. Si tuviera que recomendar una lectura a quien lea esta entrevista, ¿cuál sería?

Cap no es pot morir sense haver llegit la Bíblia, el Quijote cervantí i el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell: són tres obres mestres de la literatura universal absolutament imprescindibles per la seua capacitat de fabulació i d'estimular reflexions de tot orde en els lectors.

13. ¿Se siente plenamente satisfecho profesionalmente hablando o le quedan cosas por hacer?

Em trobe raonablement satisfet, però això no vol dir, ni de bon tros, que no em queden coses per fer. I, segurament, me n'aniré del món sense haver fet tot el que hauria hagut de fer o m'haguera agradat fer.

14. ¿Tiene proyectos futuros en marcha?

Clar que sí. Com a projecte més destacable, perquè ara com ara és el que més m'il·lusiona, he començar a donar les passes necessàries per a la creació d'una Fundació, que desitjaria que fóra universitària, dedicada a la promoció i finançament dels estudis literaris medievals. Vorem si arriba a bon port!

15. ¿Alguna anécdota que contar de su larga trayectoria profesional?

Moltes, però, en fi, així de prompte me'n ve al cap una que em va produir un gratíssim impacte: haver-me trobat, per sorpresa, com a alumna d'un curs de doctorat que jo impartia a la Universitat d'Alacant sobre els sermons de sant Vicent Ferrer, donya Vicenta Lloret Tonda, la professora que, en 4t curs del meu Batxillerat, em va ensenyar literatura espanyola en el col·legi Lope de Vega de Benidorm.
16. ¿Qué piensa de Alquibla, www.alquiblaweb.com, como página de difusión de la cultura, bibliotecas, literatura, etc.?
Una iniciativa excel·lent, amb molt bona traça, a la qual només li trobé una deficiència: que no hi incorpore també el valencià en el material que publica.

Algo que añadir...